Hace un año aproximadamente, la pandemia del COVID, ya asolaba la China. Pero las informaciones llegaban aun muy remotas.
En enero las imágenes de Wuhan, con las calles vacias, y los cádaveres amortajados, abandonados en las aceras para que fueran recogidos por los servicios sanitariaos impactaron.
En febrero, el asunto fue ganando importancia: el virus ya estaba en Italia. Todo cambió a principios de marzo, cuando los contagios comenzaron a dispararse y el Gobierno del Estado decretó el estado de alarma anunciando así un confinamiento domiciliario que en principio duraría 15 días, pero acabó extendiéndose hasta el 21 de junio.
Demasiados fallecidos, enfermos, profesionales sanitarios, y hospitales al límite; crisis económica, aumento de la vulnerabilidad. Mucho ha ocurrido desde entonces. La vacuna llega este domingo. Hay esperanza. Pero que el sentido común y la prudencia no nos abandonen. No podemos olvidar. Feliz Navidad.
Fa un any aproximadament, la pandèmia del COVID, ja assolava la Xina. Però les informacions arribaven fins i tot molt remotes.
Al gener les imatges de Wuhan, amb els carrers buits, i els cádaveres amortallats, abandonats en les voreres perquè fossin recollits pels serveis sanitaris van impactar.
Al febrer, l’assumpte va anar guanyant importància: el virus ja estava a Itàlia. Tot va canviar a principis de març, quan els contagis van començar a disparar-se i el Govern de l’Estat va decretar l’estat d’alarma anunciant així un confinament domiciliari que en principi duraria 15 dies, però va acabar estenent-se fins al 21 de juny.
Massa morts, malalts, professionals sanitaris, i hospitals al límit; crisi econòmica, augment de la vulnerabilitat. Molt ha ocorregut des de llavors. La vacuna arriba aquest diumenge. Hi ha esperança. Però que el sentit comú i la prudència no ens abandonin. No podem oblidar. Bon Nadal.
