15/07/2024

‘Els Gegants de L’Hospitalet’, quieren ampliar su cantera entre los más pequeños de la ciudad: una afición que se puede transformar en gigante

.

Diseño sin título - 1

Plaça del Mercat de Collblanc

29/01/2023

Este sábado por la mañana miembros de «Els Gegants de la Ciutat de L’Hospitalet», han participado en el barrio de Collblanc, más concretamente en la plaça del Mercat, invitando a los niños y niñas a la realización de talleres, actividades y a la divulgación del mundo dels «gegants», i también al «rebateig de la geganta».

Estas actividades dirigidas a los más pequeños es una uena idea para ampliar el número de seguidores, de una afición muy enraizada en todos los barrios de la ciudad de L’Hospitalet.

Els Gegants a Catalunya: origens

La tradició gegantera catalana sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d’antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l’Església, són en el fons la representació d’aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l’antiguitat.

El primer gegant documentat al nostre país -«Lo rei David ab lo giguant» (Goliat)-, i de fet a tot Europa, és el de la processó de Barcelona del 1424.

Entre els segles XVI i XVIII es dóna un relaxament en la funció religiosa i pedagògica dels elements festius presents al Corpus, propiciant l’aparició per primer cop de gegants no extrets de la mitologia bíblica. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants- fossin confiscats per part dels ajuntaments.

En aquest context, la participació d’aquests figurots en les grans performances de l’època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l’Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general.

Durant el segle XIX els gegants solen aparèixer en les festes de barri, cada cop amb més protagonisme de la iniciativa popular. A la darreria del segle XIX i la primeria del XX, els aires de la Renaixença i l’incipient interès pel folklore com a senyal d’identitat fomentaran de nou la proliferació de gegants arreu del Principat.

Durant la República, la connotació religiosa i fins i tot monàrquica que encara arrossegaven alguns gegants del període anterior va fer que molts acabessin arraconats, tot i que la seva presència no va desaparèixer mai. Amb el franquisme, els gegants tornen al carrer per participar en un Corpus reviscolat, i també en les Fiestas de Liberación. Per imposició del règim, tots els gegants creats entre el 1939 i el 1950 representaven els Reis Catòlics, mentre que molts d’altres que ja existien van ser reconvertits en aquests personatges.

L’expert geganter Jan Grau ha comptabilitzat més de 3.500 gegants al Principat.

FONT HISTÒRICA: SAPIENS