Durant la Guerra Civil, la Junta de Defensa Passiva Local va ordenar la construcció de refugis antiaeris per salvaguardar la població. A L’Hospitalet, les localitzacions de molts d’aquests refugis es va perdre amb el pas del temps, i només alguns s’han pogut retrobar gràcies a la documentació guardada al Museu de L’Hospitalet i l’Arxiu Municipal. D’altres se’n té constància per referències en articles publicats per historiadors.
És el cas d’un refugi que podria trobar-se al carrer del Montseny amb el passatge de Colom, a la Torrassa. En aquest solar, al carrer Montseny 131, en poques setmanes començarà la construcció de la nova escola pública Ernest Lluch. Com a treball previ, la secció de Patrimoni va encarregar una prospecció amb georadar per detectar possibles restes constructives associades al refugi i, especialment, els accessos, que es trobarien a un nivell més superficial.
Segons les conclusions dels treballs, que es van dur a terme el 12 de febrer, les estructures localitzades són superficials i no es poden relacionar directament amb les estructures d’un refugi, ja que no se n’han localitzat els accessos. Tot i això, podrien correspondre a qualsevol tipus d’estructura o bé a un refugi d’autoconstrucció al pati de l’antiga edificació, com indiquen alguns articles publicats sobre el tema.
Els elements localitzats no afecten la construcció de la nova escola i se situen en el futur pati del centre Ernest Lluch. No obstant això, es farà un seguiment dels treballs d’excavació del subsol per comprovar la possible presència de restes d’interès patrimonial.
De la possible existència d’aquest refugi se’n parla a l’article de Josep Ribas Bombardeigs i refugis a L’Hospitalet (1937-1939) —Beca L’Hospitalet 2007. Segons indica, el refugi es podria haver construït per iniciativa popular dels veïns.
També se’n parla en el treball de final de grau d’arqueologia d’Iris Teruel, que fa referència a la possible construcció del refugi: “Moltes vegades el pressupost d’aquests refugis més elaborats es recollia de veïns que volien contribuir en aquestes construccions i, en comptes de participar directament, pagaven dos pessetes setmanals per sufragar una part de la realització del refugi”.
