L’Estadi municipal de L’Hospitalet ha vist aquest diumenge un gran partit de futbol, l’únic espectacle que podien donar dos clàssics dels camps catalans com són el CE L’Hospitalet i l’UE Sant Andreu. Al futbol controlador dels hospitalencs els de Barcelona van respondre amb una defensa ordenada pròipia d’un equip molt seriós, que també va saber posar en perill la porteria local. Al final, empat just entre dos equips que son rivals directes a la classificació.
Diuen que quan un documental incomoda a totes les parts d’un conflicte que s’hi veuen reflectides és que el documental ha estat bo. El mateix podríem dir del partit d’avui. A la roda de premsa posterior al match els dos entrenadors reclamaven com a seva la victòria, i afirmaven marxar a casa amb la sensació d’haver perdut dos punts més que d’haver-ne guanyat un. Podem afirmar, per tant, que l’empat molt probablement hagi estat just, però podem dir, sobre tot, que a sobre del terreny de joc hem vist un gran partit de futbol.
Des d’un bon principi els dos equips van voler aplicar el seu joc. L’Hospitalet tocava i tocava per dins, buscant sortir jugant amb els centrals i avançar en bloc, i fent gala d’aquest joc de posició que està sent la seva senya de característica enguany. Els visitants defensaven bé, projectaven els seus homes de banda i buscaven que aquell gegant que és el seu davanter Elhadji baixés boles per aprofitar arribades de segona línia.
A la primera part, el pla li sortia millor als locals. Els blanc i vermells tocaven, amb Cristian Gómez comandant al mig del camp, i, ben posicionats sobre el camp, tallaven amb efectivitat els intents de sortida dels visitants, que no van aconseguir trobar sortides del seu camp ni descans en el seu davanter. El que sí que aconseguien era assecar la pòlvora rival. L’Hospitalet, tot i dominar i tenir algunes ocasions, no s’apropava amb molt de perill a la porteria rival.
A la represa la cosa canviava lleugerament de color. L’Hospitalet començava a notar a les cames els tres partits jugats en una setmana, i tants els davanters com els interiors començaven a arribar un punt més tard a la pressió. Això va permetre que el Sant Andreu es desplegués millor al camp, i gràcies a això van arribar els seus millors minuts.
El partit però, no va acabar de caure ni d’una banda ni de l’altre. Els dos equips van sumar algunes (poques) ocasions clares, van mostrar més clarividència en la creació que en la definició i, sobretot, van oferir serietat al camp, demostrant el respecte mutu que es tenen. Al final, com dèiem, tothom a casa sense gols a la butxaca, però amb la sensació d’haver-ho donat tot davant un públic content de veure bon futbol.
Font: lhdigital
