El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l’Alguer és un drama litúrgic i de cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa fins que al segle xvi el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l’arribada del MEssies i la fi del món i es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacte a Mallorca i a la ciutat de l’Alguer. A Catalunya, durant el segle xix, l’interès d’alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació.[1]
Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil.la –endevinadora del món pagà– amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó, que s’interpreta habitualment a cappella, té l’origen en una melodia probablement d’origen gregorià amb text traduït al català al segle XIII.
