Sembla ser que l’origen de la festa de la Castanyada comença al segle XVIII quan, coincidint amb la diada de Tots Sants, es feien rifes de castanyes, panellets i ampolles de vi.
Abans, però, el costum de les castanyes ja s’associava als àpats funeraris que es feien en record dels difunts el primer de novembre.
La tradició era menjar castanyes torrades, panellets, fruita seca i beure moscatell mentre es resava el rosari i les campanes de totes les esglésies tocaven a difunts durant la nit.
A Barcelona a finals del segle XVIII, les castanyes i els panellets es van començar a vendre en una fira de Tots Sants que es muntava al carrer de l’Hospital, al carrer de la Boqueria i al carrer del Call.
Aquests punts de venda de castanyes van ananar créixent amb el temps. A diferència d’ara, les castanyes es venien crues i la gent les torrava a casa.
Les primeres castanyeres tal com les coneixem avui, apareixen a la primera meitat del segle XIX. Les castanyeres van començar a torrar les castanyes en un recipient de fang cuit, ja que el 1839 hi ha una prohibició de fer foc i torrar castanyes a la via pública.