El Prat de Llobregat fou conegut, durant segles, com “el poble de les febres”. Nom genèric que comprenia malalties tals com el paludisme, la disenteria, el tifus i les hepatitis. Produïdes pels mosquits que es desenvolupaven en els tolls d’aigua i estanys a on aquesta quedava sense circular. A la Marina de de L’Hospitalet hi havia el mateix problema per les aigües estancades.
A finals del SXIX El Prat era un poble isolat, a mercès de les guerrilles. Es creuava el riu cap a L’Hospitalet per un gual o en barca. El 1873 es construeix el primer pont per iniciativa de Ferran Puig, un burgés del Prat amb una molt bona posició econòmica. Aquest pont per l’Hospitalet entrava entre l’actual Gran Via i la Torre Gran, és a dir, per la Marina i tot seguint la Carretera del Prat passava per Can Pi fins la Magòria a Barcelona. Era un pont molt estret. Com es pot veure a les imatges només podia passar un carro en un sentit o l’altre, i era de petge. Estava situat entre l’actual pont de l’autovia construït l’any 1950 i la via del tren
L’entrada al Prat era pel carrer del Pont, actualment Nicolás Maria Urgoiti, que va quedar interromput per la fàbrica de la “Papelera Española”.
A partir de l’any 1919 va entrar en decadència, per la construcció d’un nou pont el “Pont de les voltes”.
Agraïm l’assessorament amb la confecció de la noticia d’en Joanot Pascual, historiador del Prat de Llobregat
Fonts: Jaume Codina i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
