El Club Muntanyenc de L’Hospitalet organitzarà a partir del mes de febrer vinent, els actes de la 55a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Aquest esdeveniment s’organitza com a reconeixement a la figura Pompeu Fabra, artífex de la renovació i modernització de la llengua catalana, a inicis del S XX.
Des de el centenari del seu naixement, es van celebrant a diferents indrets de Catalunya.
És una iniciativa de la Federació d’entitats Excursionistes de Catalunya i cada any una entitat excursionista diferent assumeix l’encàrrec; en aquest 2024, el Club Muntanyenc de L’Hospitalet serà l’organitzador de l’esdeveniment.
El passat dilluns 18 de gener, l’entitat hospitalenca va presentar el cartell, i els principals actes previstos. El cartell és obra d’una estudiant de l’escola de disseny Serra i Abella de L’Hospitalet, Senyi Huang.
Qui era Pompeu Fabra
Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys (1902-11). De molt jovenet s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Això explica les seves obres primerenques: Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898), que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents.
Formà part de L’Avenç, on promogué (1890-91) una campanya per a la reforma ortogràfica, juntament amb Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó, que publicaren el seu Sil·labari català (1904) i un Tractat d’ortografia catalana (1904), i tingué una participació destacada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Autodidacte, els anys que passà a Bilbao pogué dedicar-se intensament a l’estudi de les obres dels grans romanistes del moment, que arribà a conèixer a la perfecció: en fou fruit la Gramàtica de la lengua catalana (1912), la més sòlida des d’un punt de vista lingüístic.
Cridat per Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor a la càtedra de català creada per la Diputació de Barcelona i membre de la novella Secció Filològica (1911) de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual més tard fou president (com ho fou també de l’Institut intermitentment del 1921 al 1931); tingué a càrrec seu, encara, la direcció de les Oficines Lexicogràfiques del mateix Institut.
En els darrers anys, a Catalunya han sorgit algunes veus que promouen una renovació més extensa del vocabulari i l’ortografia vigent, per tal d’adaptar la llengua, i el seu ús, a les noves tendències, hàbits, costums, les noves tecnologies i aconseguir una major presència de la llengua catalana, en el dia a dia.
