Amb el Rector de Vallfogona passa una cosa curiosa: moltes persones han sentit parlar d’ell, però hi ha poca gent que sàpiga exactament qui és.
A alguns ens ha arribat a través d’una rondalla, un acudit o una cançó; a uns altres ens han explicat, a l’escola o a la universitat, que és l’autor d’un sonet sobre una dama que es pentina; per a uns altres, és poc més que un nom que no sabem exactament on situar. En gran manera, això es deu al fet que es tracta d’una figura complexa, en la qual es combina un component històric, un literari i un llegendari.
El rector de Vallfogona es tracta d’un personatge històric , és a dir, un home que va viure a cavall dels segles XVI i XVII i l’existència dels quals pot demostrar-se perquè diferents fets de la seva vida consten en documents escrits. El seu nom era Francesc Vicent García i Ferrandis.
Va néixer a Saragossa en 1579 i va morir a Vallfogona de Riucorb en 1623. Va fer una carrera relativament reeixida dins de la jerarquia eclesiàstica i segurament ho hauria estat molt més si no hagués mort amb tan sols 44 anys.
En segon lloc, Garcia va ser un poeta . I no un poeta qualsevol, sinó el primer poeta en llengua catalana que escriu a la manera dels poetes barrocs. La seva obra, d’una qualitat excepcional, va ser reconeguda en tot el Principat, ja en la seva vida, i després es convertirà en el gran referent de la poesia en llengua catalana fins a la Renaixença.
En tercer lloc, el Rector també és un mite que forma part de l’imaginari col·lectiu català, on apareix com el paradigma del clergue enginyós, murri i sorneguer.
Un repertori d’anècdotes gracioses de les quals era el protagonista, majoritàriament satíriques i ell, un personatge popular, va tenir el seu protagonisme a L’Hospitalet, en un acte organitzat pel Col·lectiu Verba del Centre Catòlic de L’Hospitalet, dins del marc de la Festa Major del Centre, per a commemorar els 400 anys de la mort del polifacètic personatge.
