El Museu de L’Hospitalet organitza l’exposició “Els deportats hospitalencs als camps nazis”, on es podrà conèixer, cas per cas, la trajectòria dels seixanta-sis hospitalencs deportats als diferents camps de concentració nazi escampats per la geografia europea. L’acte d’inauguració tindrà lloc el dijous 30 de març, a les 18.30 hores, i comptarà amb la presència de l’alcaldessa, Núria Marín; del regidor d’Educació, Innovació i Cultura, David Quirós; del cap de l’Àrea de Continguts i Projectes del Memorial Democràtic, Josep Calvet Bellera, i de familiars de les víctimes.
El recorregut per l’exposició comença a L’Hospitalet, en el context del final de la Guerra Civil Espanyola i del drama de l’exili als camps de refugiats francesos. Després d’aquest preàmbul, es descobreixen els diferents camins cap a la deportació, així com l’autèntic infern dels camps nazis i les conseqüències per als presoners hospitalencs. La lluita de les víctimes i dels seus familiars per denunciar i donar a conèixer aquests fets tanca l’exposició amb una reflexió final.
Stolperstein, pedra que fa ensopegar
En el context de l’exposició, es mostraran les primeres onze stolpersteine que han arribat a la ciutat per retre homenatge a les víctimes del nacionalsocialisme.
Stolperstein, pedra que fa ensopegar, és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947) que es va iniciar a Berlín l’any 1996 i que promou l’homenatge a les víctimes de la discriminació i l’odi entre els anys 1939 i 1945.
Les stolpersteine són llambordes en forma de cub, de 96 x 96 x 100 mm, fetes de ciment i cobertes de llautó daurat, on consten les dades de la víctima. A la llamborda es llegeix “Aquí visqué” i, a continuació, el nom i cognoms, la data de la deportació i el lloc i, finalment, si fou alliberada o assassinada, amb la data corresponent.
Es col·loquen a la vorera, davant la darrera residència on va viure la persona abans de perdre la llibertat. Estan fetes a mà, com a gest de respecte i humanitat, a càrrec de l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender de la fundació Spuren, membre de l’equip de Gunter Demnig.
Aquest projecte és el memorial descentralitzat més gran d’Europa, amb més de 80.000 llambordes (juliol de 2021). El Memorial Democràtic gestiona el projecte a Catalunya, on n’hi ha més de 390 (desembre 2021), i L’Hospitalet serà la ciutat catalana amb més stolpersteine després de Barcelona.
El Ple de l’Ajuntament de L’Hospitalet, en sessió del 26 de juny de 2019, va adoptar l’acord per a la instal·lació de llambordins stolpersteine en record a les persones de L’Hospitalet deportades als camps de concentració nazis.
Activitats entorn de l’exposició
L’exposició es complementa amb visites guiades i tallers, una proposta didàctica adreçada als centres d’ensenyament i un cicle de conferències.
Obrirà el cicle “Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945): investigaciones y zonas de sombra”, a càrrec de Benito Bermejo, doctor en història contemporània per la Universitat Nacional d’Educació a Distància – UNED. Serà el 27 d’abril, a les 18.30 hores.
Més endavant, Montserrat Armengou, periodista especialitzada en documental d’investigació històrica i directora del programa Sense ficció de TV3, conduirà la conferència “El comboi dels 927. El documental com a eina de reparació”. Serà el 3 de maig, a les 19 hores.
La tercera conferència, “Republicans als camps nazis: història i memòria”, tindrà lloc l’1 de juny, a les 19 hores, i serà a càrrec de Rosa Toran, doctora en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per acabar el cicle, el 8 de juny, a les 19 hores, es durà a terme la taula rodona “Els hospitalencs als camps nazis”, amb Dolors Marín (doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona), Enric Gil (periodista i historiador) i Tania González (investigadora predoctoral en ciències humanes, del patrimoni i la cultura de la Universitat de Girona).
