El Centre Cultural La Bòbila ha preparat per al mes de setembre tres exposicions gratuïtes en la seva seu, molt interessants de visualitzar.
Tres Ranchos: más allá del fin del mundo de María Vaz, Exposició Fotogràfica
Data inici: 06/09/2022 Data fi: 30/09/2022 Tipus d’entrada: Lliure
Tres Ranchos és una ciutat del centre-oest del Brasil. Té al voltant de 3mil/hab. La ciutat pròxima més important es diu “Catalão”. Tres Ranchos de Maria Vaz és un altre lloc en l’espai/temps. Més enllà de la fi del món, d’una cançó ranxera, d’una ciutat invisible. Són aquestes façanes del lloc, de les cases dels seus familiars, “d’aquestes dones estranyament gegants”, que explica ella, “co-parides per mares i arbres”. On l’arbre ancestral «Gameleira» encara resisteix. Paisatges d’històries, éssers i memòries que circulen pel nostre inconscient col·lectiu.
Tres Ranchos de Maria Vaz és una rondalla, un romanç en imatges, un lloc en el seu imaginari, on “els arxius col·leccionats al llarg dels anys són ordenats i sobreposats per una poètica, sense preocupació amb la Història del lloc, i sí, travessar afectes, construir memòries”. Després creuar ponts, oceans, calant ànimes alienes o bessones de l’altre costat del món, aquí a «Catalunya».
«Tres Ranchos: més enllà de la fi del món» és el tema de l’exposició del cinquè any consecutiu, que el CC La Bòbila realitza en homenatge al Dia de la Independència del Brasil, comissariat per Etel Reis.
Maria Vaz és una artista visual brasilera, fotògrafa i investigadora, mestranda en arts per la EBA/UFMG. En els seus treballs tracta la relació entre la memòria individual i col·lectiva a partir de la poètica i la fabulació. Desenvolupa una producció híbrida a través de les experimentacions entre imatge i paraula, analògic i digital, i l’ús d’arxius públics i familiars. Ve guanyant diversos premis de fotografia a nivell nacional, com el Premi Marc Ferrez (2021), justament amb el projecte “Memorial de façanes”, sobre Tres Ranchos. Ha participat en diverses exposicions col·lectives, residències artístiques, fires i esdeveniments presencials o en línia relacionats amb la fotografia i la seva obra.
Exposició: Seure o no seure: Esmicolant vidre, DE FINA BALP TEIXIDÓ
Data inici: 06/09/2022 Data fi: 30/09/2022 Tipus d’entrada: Lliure.
L’element principal del projecte “Seure o no seure” és la cadira. El meu interès pel reciclatge m’ha portat a utilitzar cadires usades -algunes en molt mal estat-; i el meu desig de canviar la seva aparença i fins i tot la seva funcionalitat original m’ha obligat a pensar i buscar diferents materials lluny dels estàndards. He hagut de superar prejudici sobre l’aspecte i la funció que ha de presentar i oferir una cadira.
En cap cadira he canviat mai l’estructura original, però habitualment sí que he volgut substituir el seient, i a vegades el respatller, utilitzant materials diversos, un del quals ha estat el vidre d’ampolles reciclades.
Utilitzar ampolles reciclades és un descobriment sorprenent i magnífic. Experimentar amb els petits trossets de vidre que s’obtenen després d’esmicolar les ampolles ha estat emocionant: pels seus colors, per la seva transparència, per les ombres que projecten, perquè és vidre amb tot el seu esplendor que permet ser treballat per crear objectes diversos, que res tenen a veure amb l’ampolla original.
I així, el final de l’experiment ha donat el seu fruit: obtenir peces de vidre per posar com a seient d’una cadira… que no servirà per seure!
Madre de Marisol Méndez, OFF REVELA’T 2022 REVELA’T. FESTIVAL INTERNACIONAL DE FOTOGRAFIA ANALÒGICA DE VILASSAR DE DALT
Data inici: 13/09/2022 Data fi: 02/10/2022 Tipus d’entrada: Lliure.
MADRE desafia la mirada masclista i classista que impera a Bolívia. El projecte es proposa explorar la influència de la raça i la religió en la representació de la dona boliviana, celebrar la diversitat i complexitat de l’experiència femenina i examinar les tibants idiosincràsies del país.
La sèrie es compon de material d’arxiu intervingut i retrats de dones bolivianes i el seu context. A través de l’àlbum familiar es qüestiona la història oficial i es desconstrueixen nocions patriarcals i colonials. Els retrats estan imbuïts de gestos performatius i al·ludeixen a iconografia religiosa, però en oberta oposició a ella. En els mateixos, les dones encarnen els arquetips de la Mare de Déu i María Magdalena fecundats per a reflectir tradicions andines. Barrejant memòries i observacions MADRE examina el sincretisme com a trama cultural.
Situades entre el documental i la ficció, les imatges descriuen una existència interconnectada per elements físics i mitològics – una dansa entre el Hanan Pacha i el Uku Pacha – on la dona experimenta potencialitat, mutació, pèrdua, declinació i mort.
