El 16 d’agost es commemora la festivitat de Sant Roc, el patró de L’Hospitalet de Llobregat, i fins a mitjans dels anys seixanta se celebrava la Festa Major de la ciutat.
Molt interessants les cròniques del Baró de Maldà quan passava els dies de festa major a la seva casa de L’Hospitalet a finals del SXVIII, i explica els costums de l’època en els dies de celebració.
El culte a sant Roc s’inicià al segle XIV, va créixer al segle XV i assolí la màxima popularitat a Catalunya a finals del segle XVI i durant el segle XVII. L’epidèmia de pesta del segle XVI va causar a Catalunya milers de víctimes.
A l’Hospitalet es van prendre mesures preventives, com el bastiment d’una tàpia exterior vigilada amb guardes. La veneració al sant devia augmentar molt. Així, el 1589 es fundà la confraria de Sant Roc a la catedral de Barcelona. La devoció va derivar en les festes de Sant Roc, desaparegudes a la segona meitat del segle XX.
A L’Hospitalet se’l venera almenys des dels anys a cavall dels segles XVI i XVII, quan es va pintar un bonic retaule (Jaume Huguet, pare i fill), actualment exposat al Museu de L’Hospitalet.
Dels retaules procedents de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, el més important és sens dubte el dedicat a la vida de sant Roc, protector contra l’epidèmia de pesta.
Conservat al Museu d’Història. La seva autoria s’atribueix a Jaume Huguet* (Vilafranca,1547-1606 ca.) i al seu fill, i la datació de l’obra, segons la historiadora Alícia Suárez, entre 1591 i 1594.
El retaule, que es va conservar amb les taules separades després de la destrucció del temple, presenta quatre escenes de la vida del sant i les imatges de sant Cristòfol i sant Jaume.
